Bioenginyeria per millorar la capacitat d’evacuació del Torrent de Sant Joan a Vilanova i la Geltrú
La instal·lació d’elements de bioenginyeria va solucionar els problemes d’evacuació amb la millora de la retenció de sòlids, a la sortida del sobreeixidor connectat al Torrent de Sant Joan, i amb una nova definició del llit en el tram final de la desembocadura.
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va adjudicar a TALIO les obres del projecte d’actuacions de la millora de la desembocadura del “Torrent de Sant Joan”.
El torrent actua com a sobreeixidor del clavegueram unitari urbà i presentava, en el seu tram final de la desembocadura al mar, problemes d’estancament de l’aigua i, en conseqüència, d’acumulació de residus sòlids urbans amb una elevada càrrega de contaminació, desprenent fortes olors desagradables, especialment en períodes llargs de sequera.
La solució executada ha consistit en definir primer el traçat del llit del torrent, en el seu recorregut per la platja fins a primera línia de mar, a l’efecte de facilitar l’evacuació de les aigües. L’estabilització dels marges s’ha aconseguit mitjançant la instal·lació de biorotlles revegetables amb vegetació psamòfila, capaç d’adaptar-se a l’ambient marí.
A l’extrem superior del llit, just a la trobada entre el llit formigonat que arriba de la ciutat, i el llit de sorra de la platja, es va incorporar una estructura de cuirassa de gabió com element de transició. En el sí de la cuirassa es van deixar tubs verticals passants, sense reblir de pedres, i en el seu interior es van plantar espècies de Praghmites amb l’objectiu d’aprofitar la seva capacitat per assimilar la matèria orgànica, present a l’aigua estancada, aconseguint d’aquesta manera realitzar una depuració parcial de la mateixa i una reducció significativa de les males olors.
Finalment, es va potenciar la recuperació del sistema dunar, mitjançant la instal·lació d’elements de bioenginyeria. En concret, instal·lant generadors de dunes. Es va estudiar detalladament la ubicació estratègica dels mateixos, doncs l’objectiu perseguit era afavorir la formació de cordons dunars oblics al canal, per impedir que aquests es poguessin formar, de forma natural, bloquejant la circulació d’evacuació de l’aigua pel seu llit, ja condicionat, cap al mar.